Us fem ressó de la publicació de XAVI SALVA a l'eixsantandreu.com de la revista de l'Eix de Sant Andreu Octubre-Novembre-Desembre de 2021 número 04 dedicat al Vestidor de la Lírica i a l' ànima màter que el regenta, junt amb la Anna Maria Peich i la Montse Vía: la Maria Teresa Arbonés
EL VESTIDOR DE LA LÍRICA
LA COMPANYIA DE TEATRE REFERENT DE SANT ANDREU
Des de fa molts anys, existeix un lloc secret a Sant Andreu de Palomar on vesteixen a capellans, rabins, soldats francesos, netejadors de xemeneies, caps d'estació, pagesos, fusters... i així fins a milers i milers de professions i personatges d'arreu del món.
Pels que no la coneixeu, us presentem a la Teresa Arbonés, l'encarregada d'elaborar el vestuari de les obres de teatre de La Lírica de Sant Andreu, la companyia de teatre referent de Sant Andreu des del 1949.
Ens endinsem per un passatge amb arcades d'obra i bigues de fusta, enmig de dos edificis, amb una claror de Ilum natural tènue que s'endinsa passadís avall, amb un aire cinematogràfic que enamoraria a qualsevol buscador d'exteriors i que deixa preveure el que en trobarem darrere el porticó de fusta que guarda el magatzem de la Teresa, ple fins dalt de milers de vestits que han utilitzat, reutilitzat, personalitzat i reinventat durant anys amb La Lírica, algun amb més de 200 anys d'antiguitat. Tot un tresor tèxtil digne deis millors museus de moda.
Files i files de vestits, americanes, pantalons, uniformes, sotanes, que pengen a diferents nivells del terra, tots embolicats amb el seu plàstic protector per evitar que es facin malbé amb el pas del temps, preparats per ser utilitzats o per ser reinventats en un altre servei.
La Teresa va començar fent sarsuela: "a casa eren molt 'sarsueleros' i varen anar evolucionant cap als musicals, ja que al jovent cada vegada els hi agrada més aquest gènere. Dins el teatre he tocat totes les tecles: des d'escombrar l'escenari, passant per ser actriu, còmica, corista... i ara, ja fa molts anys, vaig començar a dedicar-me al tema del vestuari i em passo moltes hores aquí al local, perquè m'agrada molt", ens explica.
Tenen molts vestits ja fets que els han hagut de comprar, alguns de fa 200 anys. Van als Encants i altres llocs com aquest, compren, però també confeccionen, busquen les teles, busquen informació per internet, treuen un patró i creen allò que necessiten. "Per exemple, el 2020 vam fer 'Star Act' i vam haver de fer 60 sotanes per a les monges, els vestits dels escolars... i això ho vam fer tot a partir de zero. Ara estem preparant 'La violinista damunt la teulada' i estem confeccionant el vestuari dels rabins, que van amb uns abrics negres amb una tela que ens han regalat, el vestit del nuvi, amb els seus tallits o mocadors de casament i tot."
Ens ensenya un abric negre que qualsevol Rabí Major desitjaria per a ell mateix.
"Nosaltres confeccionem i cosim el vestuari a casa nostra i després el portem al Casal Catòlic, que és on actuem. Allà planxem i ho acabem de deixar tot llest i, en acabar l'obra, els portem aquí per guardar-los i aprofitar-los per quan sigui necessari."
A l'Eix vam conèixer a la Teresa gràcies a en Joan Paredes (qui no coneix a en Paredes...?) En acostar-se les dates de Nadal i Reis, li vam demanar si tenia algun vestit per l'encarregat del trenet de Nadal que posem a l'Eix cada any i, no cal dir-ho, és clar que en tenia un, el d'un cap d'estació dels anys 50, amb un blau lluent i un barret que faria, a partir d'aquell moment, que l'atracció pels nens agafés un aire cerimonial i teatral enlluernant a tota la canalla que el veu a la parada.
En preguntar-li quin és el vestuari més espectacular que ha fet per una obra la Teresa ho té clar: "tant per a noies com per a nois, va ser l'òpera 'Don Gil de Alcalá', del Mestre Penella. És el vestuari més espectacular, amb els seus paniers, que és un tipus de 'miriñaque' (estructura) que va sota dels vestits perquè quedin més pomposos i amb perruques blanques. És la més espectacular de vestuari."
La Teresa és un pou de saviesa i, a causa de la seva experiència, sap perfectament com ha d'anar vestit cada personatge de cada obra de les sarsueles, òperes, etc... Ho ha viscut des de petita.
També li preguntem sobre l'obra més punyetera a l'hora de vestuari i ens explica: "a aquesta obra que hem fet ara, el musical "Germans de Sang", només surten 13 personatges, però la quantitat de roba que necessitem és increïble, perquè cada personatge entra i surt amb vestits diferents: ara és un lleter, ara és un policia, ara són nens, després són grans... És un munt de roba que cap sarsuela ens ha donat la feinada aquesta!"
Tota aquesta feina que fan és totalment vocacional, no és un treball remunerat, no reben cap ajuda, només les ganes de fer-ho. "És un verí que em va posar el meu pare i jo ho he escampat per tota la família", ens explica orgullosa i ens diu que a casa tots són "teatreros", ja des del seu pare, cofundador de la companyia de Sarsuela amb arrels a Sant andreu amb dues persones més i que amb el pas del temps i els diferents aconteixements va donar fruit al 2005 al que és ara la companyia actual .
Teresa, la teva passió pel teatre fa que gent com tu sigui necessària per continuar amb la tradició teatral que tenim a Sant Andreu de Palomar, bressol d'actors de renom. Avui hem vist milers de vestimentes que vesteixen des del galant més atractiu fins al drapaire més humil del món, cuidant cada detall perquè sobre l'escenari tot estigui Ilest per quan pugi el teló.
Senyores i senyors, benvinguts al teatre, amb tots vostès, la Teresa Arbonés!
