Tot i que ara, la majoria de components de la Lírica de Sant Andreu estem de vacances, alguns ja tenim la ment enfocada en els primers assajos de setembre .Però aquets dies d'agost la maquinària s´ha aturat breument per fer un petit descans. Encara que…. no per tothom és així. Hi han processos que no es poden aturar, com és el cas del procés d’elaboració de l’escenografia, que si patís cap interrupció, no la tindríem llesta per les representacions al novembre.
En Joan Calvo, s’aixeca cada dia molt aviat per anar a la feina, pinta fins al migdia i és molt possible que acabi cansat. Però just després de dinar i quasi bé cada tarda de 15:00h a 19:00, amb la disciplina i perseverança d’una formigueta, se’n va cap al magatzem a realitzar una de les seves grans passions; la creació de l’escenografia dels espectacles de La Lírica de Sant Andreu.
Sí senyor, mentre alguns de nosaltres som a la platja, al Joan el trobarem amb el martell a la ma.
Ahir vam anar a fer-li quatre fotos i hem rescatat algunes de les seves frases de quan ens parla de la seva passió.
“ A mi m’agrada molt fer el que faig, si cobres per fer-ho potser no gaudiria tant, la llibertat que et dona el fet de no cobrar per poder experimentar és infinita”
“El dia que deixi de gaudir realitzant aquesta feina deixaré de fer-la”
“M’agrada treballar en equip, pel Full Monty hem tingut la sort de comptar amb una molt bona escenògrafa, l´Eli Rodríguez, que ha realitzat el disseny digitalment. Hem intercanviat idees i ens hem entès a la perfecció”
“ De l’escenografia se n’ha d’obtenir un bon resultat visual, és evident, però també ha de ser funcional, els actors s’hi han de trobar còmodes, si una porta ha de tancar, ha de tancar, no pot fallar el sistema a mitja funció. La funcionalitat es molt important; les rodes han de girar, la finestra s’ha d’obrir, etc. De vegades és el que em suposa més feina, trobar aquest equilibri”
“L´escenografía ha d’adaptar-se a les directrius del director, a les accions dels actors, i molt important, a les mides i característiques de l’espai. Al Casal Catòlic, per exemple, que és on actuem habitualment, l’escenari fa baixada, així que totes les escenografies van pensades per adaptar-se a aquest desnivell, ha d’encaixar a la perfecció.”
Hi ha estructures que també es poden reciclar, intento aprofitar-ho tot”
“Sóc molt vergonyós per sortir a saludar quan acaba l´espectacle, a mi ja m’està bé que sortiu vosaltres, de fet, la meva obra ja és a dalt de l’escenari, també rep la seva part d’aplaudiments.”
Joan, a la penombra del magatzem surts molt guapo, el dia que no et faci vergonya puges a dalt de l’escenari, segur que les llums dels focus també et senten molt bé.
Moltes gràcies per la teva dedicació i a seguir construint!
Maydo.
