Som família. Ens podem mirar uns als altres i sentir una força energètica que ens atrau de manera magnètica fent-nos còmplices d'alguna cosa que ens uneix i ens abraça amb els braços oberts. Som conscients, en mirar-nos als ulls que formem part d'un saber fer que ens agermana. Entre nosaltres no tan sols no ens exigim cap estereotip sinó que ens sentim amb el dret de compartir els moments que cadascú de nosaltres aportem dins i fora d'escena. Siguem grans, petits, joves, vells, grassos, prims, tots som diferents i tenim la nostra essència. I som família. Una família que l'any que ve farà quinze anys i que tot i la joventut ha après que la fragilitat ens humanitza i que la perfecció fa nosa quan és l'única meta.
Components de La Lírica de Sant Andreu recollint l'escenari de LA DOGARESA de diumenge 03 de març al Casal Catòlic - Vídeo : Txell Guardiola
Estem creixent, i de quina manera! Segurament per què per tenir la possibilitat de comprendre'ns es comença per saber ser com els altres. Durant molts anys, han anat entrant i sortint amics i simpatitzants, que amb la seva col·laboració han estat treballant un màxim comú que es multiplica quan es tracta d'empatitzar i relativitzar qualsevol entrebanc i minimitzar si surten aires de grandesa, sabent tocar de peus a terra si en algun moment fa falta recordant-nos amb humilitat qui som i d on venim.
L'èxit de la Lírica de Sant Andreu podria estar condicionat a l'activitat social o en si s'omple la sala o agrada el projecte al gran públic. Però l'èxit garantit de la companyia està en la complicitat dels seus amics i integrants, en l'estima i compromís que sense cap ànim de lucre s'inverteix i es transforma en hores de dedicació de vegades portada a grans extrems. L'equació és simple quan el resultat el tenim al finalitzar qualsevol projecte:
"Si quan abaixa el teló acabem abraçats els uns amb els altres i l'endemà et queda una sensació de buidor, és que la companyia és un èxit".
Venen ganes de tornar-nos a veure i començar un nou projecte. Vetllarem, un cop més, perquè així sigui.
Que tingueu bona Lírica!