T'odio, amor meu (La Lírica de Sant Andreu, 2018)
Ahir vaig anar a veure el "T'odio, amor meu", de La Lírica de Sant Andreu, en una de les dues úniques sessions que havien programat.
Amb aquest musical tinc un problema: mentre que la música de Cole Porter em torna absolutament boig, els textos de Dorothy Parker i la recurrència al telèfon, que si truca, que si no truca, em cansen i m'avorreixen.
És l'únic musical que m'agrada molt, però al mateix temps no m'agrada gens. Cosa curiosa on les hi hagi.
Llegeixo que els textos d'aquesta escriptora nord-americana tenien un enginy càustic, que eren sarcàstics i punyents. I sí, segurament sí, però també són terriblement lents, tediosos i avorrits, sobretot quan els intercales entre peces musicals que si una cosa tenen, és ritme i swing. No sé si, tècnicament, aquest seria un dels primers Jukebox musical de la història del teatre musical català. Si no ho és, se li assembla bastant.
La música, formidable, és incapaç de contrarestar la lentitud de les escenes de text, que fan que el musical acabi sent llarg com un dia sense pa, i sembli que no s'acaba mai. I no és un problema d'aquesta producció andreuenca, és un problema de base, del llibret de Dagoll Dagom. De musicals amb composicions de Cole Porter se n'han fet uns quants, al llarg de la història. I de tots, lamentablement aquest trobo que és el menys reeixit.
Amb tot, des de La Lírica de Sant Andreu s'ho han treballat bé. Bones veus, bones coreografies (genial la "floss dance" final)... Ara bé, la música, aquest cop estava enregistrada, però des del meu punt de vista tenien butlla papal per fer el que volguessin, després d'haver muntat, fa poc, una "La Bella Helena" de gran nivell.
Una cosa que sí que miraria de millorar per als futurs muntatges és l'accent d'alguna actriu, i també tot el tema de correcció lingüística -dubto molt que a la traducció de Dagoll Dagom hi hagués cap castellanisme o ús incorrecte d'algun verb; ara no en recordo cap exemple concret -tinc una memòria de peix-, però sí que tinc el record que em va sobtar sentir algunes paraules o expressions-.
Segurament serà un sacrilegi dir que "Jesus Christ Superstar", el següent musical que muntaran, no m'agrada, però "això és el que hi ha" ;-)