La Cançó, en Xavier i la Teresa…
- Ramon Falder
- hace 5 días
- 3 Min. de lectura

El cap de setmana del 14 i 15 de Març, vam representar al Casal Catòlic de Sant Andreu la sarsuela catalana Cançó d’amor i de guerra.
El públic va respondre omplint el teatre, tant dissabte com diumenge, símptoma clar que tenim un públic fidel i que aquesta sarsuela emblemàtica del repertori català ha acompanyat, al llarg de les seves vides, moltes famílies del poble de Sant Andreu.
Les representacions van anar molt i molt bé, amb el públic dret aplaudint, i a més van ser molt emotives:
Vam retre un homenatge al gran mestre Xavier Dolç pels 40 anys d’acompanyament a la Lírica de Sant Andreu. A banda de poder comptar amb les seves filles i nets al repartiment de l’obra, ens vam aturar entre el primer i el segon acte ambdós dies per veure un vídeo de la seva trajectòria i poder aplaudir-lo llargament. Xavier, ets casa!
La nostra estimada i alma mater de la companyia, Teresa Arbonés, amb aquestes dues funcions baixa dels escenaris, justament amb aquesta sarsuela tan estimada que ha representat desenes de vegades. Teresa, t’estimem!
Continuem comptant tant amb en Xavier com amb la Teresa per als propers projectes de la Lírica; ens ho han promès! ❤️
(fotos d'en Roger Mantolán)
Personatges:
La Catrina és una jove de la farga d’un poble del Vallespir, de geni viu i llengua afilada, que aporta humor i una mirada lúcida sobre tot el que passa.
El Baldiri, més bonhomiós i trapella, sovint es veu arrossegat per situacions còmiques que alleugereixen la tensió de l’obra.
Junts formen un tàndem popular i entranyable que equilibra el drama amb un toc d’humanitat i frescor.
L’Horaci és un bon home, senzill, fidel i de bon cor, que aporta el toc d’humor i humanitat dins la història. En definitiva, és un pocasolta, aixelebrat i revolucionari de fira, que representa la veu del poble. El Ferran l’enganxa perquè participi en la seva trama amorosa.
El Batlle Ridau és l’autoritat local, un home respectable i servil amb el poder que el seu càrrec li otorga . Això mateix el fa desconeixador de l'actitud covarda i interessada del seu fill. el despietat Ferran.
El Ferran Ridau és el fill del Batlle, un jove ambiciós i autoritari que utilitza el seu estatus per imposar-se sobre els altres i imposar el seu matrimoni amb la Francina. Representa l’abús de poder i l’arrogància dels privilegiats, i sovint actua com a antagonista directe dels ideals de llibertat i justícia que defensen els protagonistes.
El recitaire és la veu narradora que obre el segon acte amb un to solemne i evocador. Presenta l’agitat moment històric que convulsionava la França de finals del segle XVIII, en plena Revolució Francesa, i actua com un pont entre el públic i l’obra sense intervenir en l’acció.
El mestre Andreu és el propietari d’una farga del Vallespir, un home senzill però respectat per ser una persona bo. És el propietari de moltes terres, ramats i de la farga on treballen la majoria dels homes del poble. Pare de la Francina, representa el seny i la tradició enmig del conflicte polític i emocional de Cançó d’amor i de guerra.
L’avi Castellet és l’avi de l’Eloi. Conegut arreu per ser un entranyable i respectat pastor del Vallespir, aporta saviesa popular i una mirada serena sobre els conflictes que viuen els més joves. Amb la seva romança «Les neus de les muntanyes», esdevé la veu de la memòria i de la tradició, recordant la duresa i la bellesa de la vida pirinenca.
L’Eloi és un jove i fort forjador profundament enamorat de la Francina, la filla del Mestre Andreu. La seva valentia i honradesa s’evidencien en defensar el seu amor davant el poder d’en Ferran Ridau i de l’autoritat local. Representa els valors humans enfront de la mesquinesa dels poderosos.
La Francina és la filla del Mestre Andreu, una jove sensible i decidida que esdevé el centre del conflicte amorós entre l’Eloi i en Ferran Ridau. Representa la sensatesa, l’honradesa i la força interior, atrapada entre els sentiments de lleialtat i d’amor, i captiva de les pressions socials de Cançó d’amor i de guerra.
La història de Cançó d'amor i de guerra














































































































Comentarios