—Pol Fuentes n’ha fet un videoclip molt fort.
—És un videoclip molt arriscat. És una reflexió sobre la repressió de què és víctima molta gent pels seus drets democràtics. Fer-lo partint de l’òptica de la repressió franquista em semblava molt bona idea perquè si s’haguessen fet els judicis de Nuremberg ací, si s’hagués fet un judici dels crims contra la humanitat de la dictadura, i no hi hagués hagut una llei de punt final que l’única cosa que ha fet és mantenir les ferides en carn viva, doncs, potser, ara no tindríem aquesta situació en què l’augment de l’extrema dreta demostra que no es van fer bé les coses en eixa transició deLos mundos de Yupique ens venen.
La història l’escriuen les dones
i els homes que han perdut la por
de guanyar els carrers i les places
i d’omplir-se la boca de pols
.La història la fan les persones valentes
que no han deixat mai de somiar,
persones que no es queden mudes
davant d’injustícies flagrants.
Són les que avancen de front,
seguint la direcció
que els indica el seu cor
.Són les que han rebut mil colps,
però s’alcen de nou
amb ferma convicció.
Quanta gent està disposta
a lluitar sense treva pel que creu?
Quanta gent ha entés per fi
que el món ha d’escoltar les seues veus?
Quin és el preu que cal pagar
per defensar la llibertat,
per protegir uns drets fonamentals?
Quin és el càstig exemplar
que es mereixen els meus germans
pel simple fet de no haver claudicat?
Em vénen al cap les imatges
d’aquelles pallisses brutals
contra dones i homes indefensos
que solament volien votar.
Em vénen també a la memòria
paraules obscenes per a justificar
l’ús desmesurat de la força
per part dels cossos policials.
Són les que inflen els pulmons
per a cridar ben fort
contra la repressió.
Són les que entonen cançons
que es colen pels barrots
de les putes presons.