La Lírica de Sant Andreu no s’hi posa per poc. El nou repte que afrontaven al llarg dels dos caps de setmana 17, 18, 19 i 24, 25 i 26 de juny era de màxima exigència i dificultat. La Botiga dels Horrors és un musical que segueix l’estil d’inicis dels anys 60 del segle passat, amb rock, Doo-wop i Motown primerencs, i que ha esdevingut un referent estètic de l’esperit d’una època plena de canvis socials, els moviments contestataris i l’escena artística contracultural.
La trama ens situa en una petita floristeria a punt de fer fallida al barri de Skid Row, un suburbi degradat que podria pertànyer a qualsevol ciutat dels Estats Units. L’entorn urbà i la seva atmosfera decadent són l’escenari ideal per poder narrar una més de tantes històries d’amor impossible que, de forma recurrent ens proposen els guionistes generació darrera generació. Però no us penseu que en aquest cas el compositor Alan Menken i el lletrista Howard Ashman se serveixen estrictament dels tòpics propis del subgènere per crear la seva comèdia musical. La intromissió d’una planta exòtica que s’alimenta de sang en aquest petit univers desencadenarà els macabres esdeveniments que finalment conduiran a la parella de joves empleats a l’enamorament.
L’escenografia és senzillament magistral. No es poden escatimar els elogis per l’equip de tramoies, escenògrafs i la regidoria en la recreació de l’establiment, la seva versatilitat per situar-nos al seu interior o als carrers adjacents, la funcionalitat de l’estructura per encabir la banda de músics al terrat i els recursos tècnics per donar vida a Audry 2, la voraç planta carnívora.
Tan bon punt s’alça el taló, es fa evident que som davant una superproducció. Un projecte que es nodreix de 16 actrius i actors, 5 músics i un equip tècnic conformat per 43 persones que fa possible que a Sant Andreu, i més concretament al Casal Catòlic, puguem gaudir d’un espectacle que no té res a envejar a la majoria de propostes del teatre musical professional.
El vestuari i l’attrezzo colorista traspua anys 60 per totes bandes i la suma dels detalls a escena ja és de per si tot un espectacle i un encert. Comptar amb una banda en directe que defensa totes les peces musicals amb gran qualitat és un plus que exigeix un meritori esforç de la resta de col·laboradors especialistes a garantir una correcta sonorització.
Les coreografies i els temes musicals se succeeixen de forma trepidant, amb la força o sensibilitat que l’escena requereix. L’elenc d’actrius i actors canten, ballen, dibuixen i animen personatges, commouen i diverteixen a una platea que es mostra entregada. Seria un acte d’injustícia per part meva, desmerèixer la gran tasca coral realitzada amb l’esment d’un o d'altre personatge, i desitjo que aquest fet s’entengui com la meva més profunda admiració pel talent que acrediten tots plegats en escena.
Un projecte d’aquestes característiques no seria factible sense un equip de direcció avesat a les empreses de gran abast. La seva competència, coordinació i capacitat de gestió no deixa lloc a cap dubte. Liderar un àmbit de la producció i harmonitzar-lo amb la resta per tal d’oferir un producte sense fissures i coherent en el seu conjunt, tan sols és possible amb l’entrega, compromís i entesa de tots els seus membres.
De la mateixa manera, la publicitat es troba a l’alçada de l’envergadura de l’obra. Es pot constatar la dedicació i cura en la promoció, la comunicació en xarxes socials, el disseny dels cartells i el procés d’adquisició d’entrades. Va ser tota una sorpresa comprovar a la fitxa tècnica de l’espectacle que, després del grup d’intèrprets, l’equip de publicitat, web i xarxes socials és el més nombrós.
Per això i molts altres mèrits, la Lírica de Sant Andreu no deixa de sorprendre’ns. Espero i desitjo que ho continuï fent.
Comments