En un breu interval de temps, La Lírica de Sant Andreu posa en escena el segon musical de la temporada “La violinista damunt la Teulada”, demostrant les ganes que tenien de reprendre l’activitat després de l’implacable confinament i el seu múscul per presentar en cartellera dos projectes en els darrers dos mesos. I no és que s’hi posin per poc, perquè la feina feta i l’esforç invertits en la seva darrera proposta, a banda de meritoris, és revelen ingents. Ens trobem davant un musical en majúscules !!! Un espectacle imprescindible amb el que la Lírica obre el pot de les essències per no deixar-nos de sorprendre amb la qualitat dels seus intèrprets i de tot, TOT, el seu equip tècnic que amb la seva màgia furten un bocinet de la Rússia rural prerevolucionària i, durant dues hores i tres quarts, ens el mostren i en tenen cura al damunt de l’escenari del Casal.
Des de bon principi, la peça desprèn ritme i vitalitat; tota una declaració d’intencions. Els números musicals i les escenes es succeeixen i combinen de forma trepidant sota l’auspici del lirisme del violí de la Laia Mantolan que va enllaçant, des de les pròpies tables, les distintes escenes, procurant uns segons molt valuosos per facilitar el canvis d’escenografia que, sense aquesta intel·ligent i poètica solució, podrien malmetre el crescendo que va assolint l’obra.
Els números musicals són superbs… a banda de ben cantats i interpretats, les coreografies són magnífiques; el patí de butaques, entregat en tot moment, amb el seu ampli somriure i l’esclat d’aplaudiments pren la temperatura de l’estat de complaença de tots els assistents, peça rere peça. Els números musicals de la taverna, el de l’aparició de l’àvia morta, el del casament o el de la proclama de la tradició, són un exemple coral d’energia i coordinació que en conjunció amb el més lírics, com els de les declaracions d’amor de pares o filla, doten a la proposta del dinamisme i sensibilitat que, en estat d’equilibri, conformen la fórmula de l’èxit.
A “Si tingués fortuna”, la peça musical més recordada per l’imaginari col·lectiu de la famosa pel·lícula homònima estrenada el 3 de novembre de fa 50 anys, en Marc Calvo posa sobre la taula els arguments amb els que defensarà el seu paper de Tevie, protagonista del musical: una veu portentosa i una interpretació múrria, entranyable i carismàtica que capta tots els focus d’atenció i reconeixement. Però erraríeu el tret si penséssiu, fruït d’aquesta afirmació i el pes del seu personatge en el guió, que l’obra té tints personalistes i un únic referent. La resta de l’elenc s’encarrega de recordar-nos que l’èxit d’una obra coral amb 30 intèrprets exigeix el concurs de tots els seus actius al mateix nivell d’excel·lència.
Mariona Bosch, en el paper de Golde, demostra que la seva gran capacitat vocal es correspon amb la seva dot interpretativa i recrea el paper d’esposa i mare que ofereix el contrapunt encertat i imprescindible per donar sentit a la seva relació amb Tevie. Irina Blavia, Laura Fernández o Júlia Renau i Judith Méndez, encarnen de forma magistral les tres filles que porten de corcoll als pares en les seves aspiracions de tria de parella i cadascuna, com actriu i cantant, brilla amb llum pròpia. Motel, Perchik i Friedka, interpretats respectivament per Jordi Calduch, Pol Fuentes i Pol Calvo, són els tres pretendents que enlluernen les tres jovenets. “Claven” els estereotips dels tres alter ego assignats que il·lustren els estrats populars de la Rússia prerevolucionària. Sensibilitat, convicció, energia, molt bons fonaments teatrals i gran pols i timbre musical els defineixen. Finalment, no seria de justícia no esmentar a Toni Calvo, magnífic carnisser Wolf, a Miquel Blavia, el tendre rabí permissiu, a Teresa Arbonés, la tafanera Yente “la matrimoniera” o la llarga llista de d’actors i actrius que completen el repartiment que fan possible constatar que ens trobem davant d’un dels grans espectacles de la recent temporada inaugurada a Sant Andreu.
A nivell escènic, el grup de tramoies proporciona un decorat “marca de la casa”, on els mòduls tridimensionals, articulats i multifuncionals faciliten en les seves diferents configuracions els espais on ha de transcórrer l’acció, en un temps de muntatge més que competitiu. El projector per dibuixar el cel i el firmament del petit poblet i la tela translúcida que permet compaginar l’acció al front de l’escenari amb el canvi simultani d’escenografia en segon terme, completen els recursos que proporcionen una recreació fidel, efectiva i enginyosa de la Rússia rural, on l’únic retret a fer són les reduïdes dimensions de la caixa escenogràfica que té prou dificultats per encabir tantes actrius i actors en moviment en els números musicals més multitudinaris.
Els equips de vestuari, maquillatge, so i llums, projecció i attrezzo cuiden fins el més mínim detall en el que esdevé una lliçó de com afrontar una gran producció, en la que es succeeixen els quadres en els que s’aborda des de la recreació històrica fins la més pura fantasia; com el de l’estimulant malson, on teles, pintures facials, trons, llampecs i llit volador em transporten a l’aplaudida Sweeney Todd, un dels seus grans èxits.
Cal treure’s el barret davant la direcció d’en Xavi Fernández i la direcció musical de la Laia Jornet, grans artífexs i ideòlegs de la criatura, que juntament amb tot l’equip de la Lírica ens han fet gaudir d’un espectacle que ja ha esdevingut referent.
Joan Trias
Font: Sant Andreu de Cap a Peus