Joseph i l'increïble abric en Technicolor (La Lírica de Sant Andreu, 2017)
"Joseph i l'increïble abric en Technicolor" és un dels meus musicals favorits. El vaig veure per primer cop fa 10 anys al Teatre del Sol, i em va atrapar tant que no perdo ocasió per tornar-lo a veure de nou.
En aquest post parlaré de la primera de les dues produccions que es podran veure aquesta temporada, la de la Lírica de Sant Andreu. I ho resumiré en forma de llista.
A favor:
- La interpretació en general dels protagonistes, inclosos els onze germans de Joseph, i del cor infantil.
- El vestuari i la caracterització, entre psicodèlics i kitsch -a destacar el repartiment dels servents de Potiphar-.
- Les ganes i la passió que hi han posat tots plegats.
No tant a favor:
- La tessitura d'Irina Blavia, que restava una mica de brillantor a peces que van a notes altes. Amb tot, les ha defensat més que correctament, falsets inclosos.
- El nivell de ball del cor de noies -justet-, i també les seves veus, que quedaven tapades fins al punt que hi ha peces on ni tan sols les he sentit. De fet, el so, en general, m'ha semblat poc potent. Volia afegir com a punt la poca projecció de la veu de Joseph (Jordi Calduch), però m'és impossible saber si era cosa seva o de la sonorització.
- Un entreacte una mica massa llarg.
En resum: correcte, però no seria dels musicals més rodons pel que fa a resultat de tots els que he vist d'aquesta companyia.